Història

Orígens de la comunitat FMA al barri de St. Andreu del Palomar, de Barcelona 

Lpresència de les FMA com a comunitat constituïda al barri de St. Andreu, segons les cròniques de la casa,  es va iniciar el 2 de març de 1950. 

La primera comunitat salesiana estava formada per Sor Mercedes Vila, Sor Otilia Lichota, Sor Maria Belenguer, sor Amalia Bellmunt, Sor M. Rosa Jiménez, Sor Inmaculada Zubizarreta. 

Aquesta nova fundació, encara ara, depèn del Patronat de Nostra Sra. de la Soledat, però  llavors tenia  molta representativitat a l’Església jeràrquica diocesana, entre altres membres. 

Aquesta mateixa crònica, recollida per les primeres salesianes, explica que aquesta casa tenia com a finalitat principal l’ensenyança de joves obreres i, de manera especial, la creació i el desenvolupament d’una Escola Professional femenina. 

Algunes  FMA d’altres comunitats ja portaven endavant un “Oratori”, (ara en diem esplai o centre juvenil), al barri del Bon Pastor, amb un menjador social que es va inaugurar  el mes d’abril d’ aquell any 1950A partir de llavors se’n va fer càrrec la nova comunitat. També, i a petició del Rector de la parròquia de Sta. Engràcia,  del barri de Verdum, algunes de les FMA de la comunitat, es van comprometre a començar un altre “oratori” en aquell barri i ho van fer el maig d’ aquell mateix any.  

La senyora Àngela Roca, mitjançant el rector de la parròquia del Bon Pastor, es va interessar perquè s’instal·lés un taller d’enquadernació  i ella es faria càrrec de les despeses. I… així va ser: el 25 d’abril del 1952  es va instal·lar la darrera màquina. Ja funcionava el taller de costura i confecció i, ara també, el d’enquadernació. Més endavant també es treballarà amb la fusta i hi va haver també una secció de pintures…   

A l’octubre del  1951 són 300 alumnes en elemental, 81 en l’escola professional, 350 que participen en els “oratoris” de Sant Andreu i del Bon Pastor, 137 les mares cristianes que reben una formació cristiana per part de les FMA i d’algun sacerdot.  També es va formar l’Associació d’antigues alumnes i de les Filles de Maria Immaculada Auxiliadora. 

En els tallers de confecció es treballava en dos torns, el de tarda i el de nit; també funcionaven les classes de dibuix i el treball de la fusta. A l’any següent, hi haurà el taller d’enquadernació. 

Al setembre de l’any 1969 han de marxar perquè a l’edifici del col·legi li han sortit unes escletxes i hi ha perill d’esfondrament. La comunitat es reparteix per altres cases i es fabriquen uns barracons per a poder continuar, el més aviat possible amb la feina escolar i professional. A finals de setembre del 1971, l’escola ja comptava amb un primer pavelló  i al 1974 es  construeix el segon pavelló.